Per al sector turístic català i per a les administracions del país, constituiria un greu error de càlcul menystenir aquesta tendència turística que opta preferentment per la locomoció no mecanitzada, si es considera que s’insereix de ple en els valors que ja son axials en la societat del segle XXI: la preservació del medi i del paisatge, el respecte a les diversitats biològiques i culturals, la gestió prudent dels recursos naturals, l’estalvi energètic, la minimització dels residus i de les emissions, la cura de la salut. Si el cicloturisme, doncs, ja està creixent de forma notòria, les seves perspectives de desenvolupament futur són molt importants.
Catalunya, on el turisme sustenta un sector econòmic que fa una molt notable aportació al PIB nacional i dóna treball a més de 400.000 persones, compta amb actius prou convincents per esdevenir-ne una destinació preferent: climatologia benigna, diversitat i qualitat dels paisatges (només cal recordar les 960.000 d’hectàrees protegides pel seu alt valor paisatgístic i ecològic), important dotació de museus i col·leccions (quatre-cents seixanta-set); dos mil monuments i conjunts monumentals; una cultura popular i festiva molt rica i singular, a més, naturalment, d’una indústria turística de primera fila. Catalunya, en definitiva, té totes les condicions objectives per atreure i satisfer aquest nou turisme.
De ben segur, però, que tant el sector turístic com les administracions haurem de fer un esforç per generar una oferta adequada als requeriments específics del cicloturisme. Així, les institucions competents en matèria de Mobilitat haurem de potenciar les actuacions de condicionament i creació de les infraestructures que fan possible la mobilitat no motoritzada: haurem identificar i senyalitzar itineraris; condicionar i construir vies interurbanes, accentuar la implantació de carrils bici; instal·lar aparcaments; facilitar l’accés de les bicicletes al transport públic viari i ferroviari.
Aquestes actuacions que sustentaran i potenciaran el cicloturisme, s’insereixen plenament —convé remarcar-ho— en les polítiques nacionals de foment dels modes de transport no motoritzats, que són part essencial de l’estratègia de país per a una mobilitat sostenible i segura (al costat de la potenciació del transport públic i de la millora de l’eficiència energètica dels vehicles). El foment de l’ús de la bicicleta en els desplaçaments quotidians és ja en aquests moments una política essencial del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, que vol respondre amb fets tangibles a les noves prioritats cíviques de la Catalunya contemporània, conscient dels grans reptes ambientals de la nostra època. És per això que el Pla Estratègic de la Bicicleta, 2009-2012, aprovat pel Govern de la Generalitat el desembre de 2008, defineix línees de treball precises i explicita compromisos concrets, tot avançant en les formulacions del 1r i del 2n Congrés Català de la Bicicleta, celebrats, respectivament, els anys 2006 i 2008 amb l’auspici del mateix Departament i d’altres institucions i entitats cíviques catalanes. El 3r Congrés de la Bicicleta Lleida Catalunya, que se celebrarà a aquesta ciutat a l’abril del 2010, constituirà, de ben segur, un nou revulsiu per a aquestes polítiques.
Estem decidits a avançar en la normalització de la bicicleta com a mode de transport idoni per a bona part dels desplaçaments de la vida quotidiana. Ara, el Congrés de Cicloturisme Costa Brava (Cycletourism Congress Costa Brava) ens convoca a considerar i impulsar aquesta normalització específicament referida al temps d’oci i de vacances. Per a Catalunya, és una tasca ambientalment inajornable i, val a dir, econòmicament imprescindible.
[ versió PDF ]
Manel Nadal i Farreras
Secretari per a la Mobilitat
Generalitat de Catalunya
